PRÀCTICA 8 Causalitat circular

Introducció

Ara veurem l’enfocament sistèmic que es diferencia de la resta d’enfocaments:

Fins ara els diversos enfocament que hem vist consideraven la persona aïllada del seu context. La persona atesa era la eprsona que tenia el problema.

En l’enfocament sistèmic la persona no té el problema. El problema es troba en el conjunt de relacions (pacient identificat: pacient que presenta el problema fruit d’un conjunt de relacions desfavorables). La persona posa de manifest que aquest sistema no és favorable.

Desde l’enfocament sistèmic es posa en qüestió que les persones tinguin el problema. La mateixa persona en un context diferent es manifestaria de diferent manera.

Tant la teoria general de sistemes com la cibernètica postulen que tots els elements d’un sistema (conjunt de persones determinades per relacions) s’estableixen relacions mútues entre tots els elements del sistema.

Interdependència/interinfluència és el que fa que qualsevol cosa que fagin els altres m’afecti. Efecte papallona.

Un altre aspecte a tenir en compte és la iatrogènia que són els efectes negatius de les intervencions terapèutiques. Això vol dir que cal saber quan és necessari pel psicòleg sortir del sistema.

Els primers plantejaments d’aquest enfocament van ser aportats per un antropòleg anomenat Gregory Bateson i un anomenat Miltor Erickson que van defeinir dos tipus de relacions diferents quan estudiaven a tribus indígenes. Per una banda van veure que hi havia relacions simètriques on els diversos elements del sistema interactuaven de forma semblant i per altra banda van veure que hi havia relacions complementàries on els diversos elements del sistema interactuaven de forma diferent (adquirien rols diferents).

De del punt de vista d’aquest enfocament cal acceptar que res del que fem és inocu en relació a les persones que ens envolten.

Ara bé, arribar a determinar les causes exactes que causen el comportament de les persones és del tot impossible però no és necessari (no cal saber qui ha trencat el vidre per canviar-lo)ja que com que ens movem en sistemes dins els quals hi ha relacions que influeixen en el nostre comportament que alhora afectarà també als altres, és a dir, tot es causa i efecte alhora.

Si parlem de sistemes saludables estem parlant de sistemes en els quals hi ha satisfacció, benestar i a més a més hi ha una tendéncia cap a l’evolució. En canvi, si qualsevol persona del sistema mostra algun indicador que mostra que a aquell sistema l’hi passen coses, estaríem parlant d’un sistema insaludable.

Des del punt en el que el professional comença a formar part del sistema comença a tenir una incidència en el mateix. Són intervencions disfuncionals.

Pràctica

Aquesta pràctica consisteix en elaborar quatre seqüències de causalitat circular per a cadascuna de les modalitats de relació.

MODALITATS DE RELACIÓ

RELACIÓNS SIMÈTRIQUES	CONTRUCTIVES
	DESTRUCTIVES
RELACIONS COMPLEMENTÀRIES	CONSTRUCTIVES
	DESTRUCTIVES

Pràctica realitzada per: Ia Puigdomènech, Ània Pérez i Glòria Grau.

Reflexió

Pel que fa als pilars de l’enfocament sistèmic opino que estàn motl encertats ja que una persona no és qui posseeix el probla ni qui el causi sinó que cal veure com aquesta persona està relacionada amb altres eprsones i quins efectes i relacions tenen aquestes persones entre elles. M’agradaria dir que crec que en aquest cas un psicòleg ha d’aconseguir saber com funciona el sistema a treballar i sobretot ha de determinar-ho mitjançant els seus integrants de manera que caldrà que tots ells es reuneixin amb el professional. De manera que des d’aquest punt de vista opino que és una manera de trebalalr id e resoldre problemes que pot resultar molt útil però alhora penso que haver de reunir-se amb totes les persones del conjunt és una mica complicat ja que potser no estan disposades a fer-ho o bé no diposen del temps necessàri. Si es pot arribar a conèixer el sistema a través d’uns quants del integrants també es podrà actuar però el coneixement no serà tan vàlid.