Introducció:
Wilhem WUNDT (fisiòleg i filòsof) pretenia determinar l'estructura de la ment i de què estava feta. Wundt va utilitzar el mètode introspectiu tot i que aquest mètode va ésser criticat per la seva subjectivitat.
Ara bé, en què consta la introspecció? La introspecció és un mètode que consisteix en l'anàlisi de la consciència individual per tal d'esbrinar les lleis que regeixen el comportament personal. A més a més, per a poder dur a terme una introspecció cal tenir certs requisits: que sigui coneixement referit als estats mentals, que aquestes estats mentals coneguts siguin els del propi individu que la realitza i que aquest coneixement no sigui indirecte sinó immediat.
La nostra ment és una propietat emergent, una conseqüència de com està organitzada la matèria física. Cada pensament que tenim genera en el nostre cos una reacció física.
Dins la ment hi ha imatges (fixes, en moviment, en color, en blanc i negre...), sons, músiques, veus. diàlegs, moviments, propioseccions i records sensitius, olfactius i tàctils. Partint d'aquest vagatge bàsic, serem observadors de la nostra ment i durant deu minuts realitzarem una introspecció.
Pràctica:
Durant els deu minuts que ha durat l'exercici he pensat en moltes coses. Primer de tot he decidit concentrar-me en la respiració per tal de tenir un punt fix i una guia que em permetés una major concentració en mi mateixa i sobre mi. Els primers instants han anat molt bé, estava plenament concetrada en la meva respiració i notava com m'anava nodrint de l'aire. Gaudia respirant. I el meu ''jo interior'' que anava repetint lentament ''expira-inspira'' em relaxava. Però ha arribat un punt en què per molt que em volgués centrar en la respiració pensava altres coses. El primer pensament que m'ha sorgit era un relatiu amb les meves relacions amistoses (específicament un problema actual que tinc amb un amic) però no he volgut donar-hi importància ja que ara no era el moment de pensar en aquestes coses que tant em capfiquen. Fora. Un pensament menys. L'entorn no està en silenci, puc sentir, encara que lluny de mi, la televisió i aquesta em distreu. M'allunya dels pensaments i fa més difícil la meva concentració. Decideixo tornar a reprendre la concentració pensant en la meva respiració, aquesta vegada però no serveix de res ja que cada vegada més pensaments em 'bombardegen'. I com més intento pensar que haig de concentrar-me em sorgeixen més pensaments. Cada vegada són més les ganes que tinc de concentrar-me però alhora, cada vegada són més els pensaments que tinc. finalment acabo pensant en com em puc concentrar, en no pensar en res, en deixar que la ment flueixi sense que sigui 'contaminada' per pensaments. Cada vegada es fa més difícil.
Després, m'adono de que encara que estigui lluny, el soroll de la televisió m'interfereix. No puc evitar sentir-la i en conseqüència, com que tinc els ulls tancats, no paro d'imaginar-me com deuen ser els personatges i com deu ser el lloc on són. M'imagino els moviments, la manera d'actuar... De sobte decideixo que no vull parar més l'atenció en la televisió, que no haig de deixar que l'entorn em distregui i em torno a 'submergir-me' dins el meu cap. Pensaments, imatges, sons... tot un caos sense aparent connexió. Ara el que havia aconseguit és ajuntar dins el meu cap, els sons de la televisió, les imatges que jo feia dels personatges i un cúmul de pensaments varis. Alguns sobre temes amistosos, amorosos, familiar, però sobretot el que pensava és 'com escriure tot això que m'està passant?'. Després de donar voltes i voltes, els deu minuts e svan acabar. Ja havia realitzat una introspecció.
Reflexió:
Durant la pràctica he estat còmoda i en sensació de benestar. En cap moment m'he sentit malament. hi ha hagut certs moments en que no podia evitar distreure'm i m'ha costat més de concentrar-me. Com a reflexió a la pràctica el que puc dir és que controlar la nostra ment és complicat i tenir la coneixença del que 'hi passa' encara ho és més. Observar-se a un mateix no és res fàcil. I tot i que en moment he perdut la concentració i m'ha costat recuperar-la, he pogut comprovar que un cop estàs concentrat cada vegada tens més 'poder' per a seguir concentrant-te, el problema està en quan per les raons que siguis deixes de concentrar-te llavors es fa molt més difícil de recuperar.
He pogut diferenciar dos tipus de pensaments. Uns son els pensaments i imatges que tenien relació amb l'entorn (sons, sorolls, televisió.. etc) i uns segons pensaments que no tenien res a veure amb l'entorn i que per tant sorgien de dins meu. Aquests segons, apareixien de manera inconnexa els uns amb els altres. Hi havia pensaments que si que tenien relació però en canvi en altres no els hi veia cap relació aparent. Sorgien un pensament rere l'altre sense jo entendre perquè ho estava pensat i perquè just ho havia de pensar en aquell moment. La ment és molt complexa i en conseqüència m'ha costat captar totes les coses que he pensat i imaginat. suposo que per aquest mateix motius he trobat tant difícil d'analitzar però el que he trobat més complicat de tot ha estat escriure-la. Trobo que és difícil posar ordre i intentar escriure una cosa desordenada i caòtica de manera 'formal' i ordenada.
Personalment opino que el fet de realitzar la introspecció m'ha servit per adonar-me de la quantitat de pensaments que poden sorgir en tan poca estona i que a més a més, molts no podia relacionar-los entre sé, no hi he trobat cap connexió. No entenia com així 'perquè sí' deixes de pensar en una cosa i t'immerses en un altra. Hi ha moments en la nostra vida en que si desixes de pensar en una cosa i vols pensar en una altra ho fas voluntàriament, però en aquests moments en que jo només m'havia d'auto-observar, no he pogut trobar cap raó per la qual deixava de pensar en algunes coses i començava a pensar en altres.
Definitivament, he trobat que ha sigut una pràctica interessant ja que és una porta que permet conèixer-te a tu mateix.
